DE L'EPIR A ATENES

“En cert sentit, però, jo retrobava el meu estimat en aquells carrers, al bell mig de les placetes, a l’àgora, sota les altes columnes del Partenó.”

Capítol 8 - De l'Epir a Atenes

Començaven a vorejar els primers rajos de sol de matí, i érem davant d’aquella casa que l’àvia ens havia descrit amb tota mena de detall. La seva façana conservava els vestigis d’altres temps. Després d’uns quants intents la porta es va obrir i vam poder entrar. En cert sentit, però, jo retrobava els records de l’àvia, en aquells mobles antics i desconeguts per a mi, però imaginats amb tot detall en els seus relats. Me la podia imaginar quan encara era una nena, jugant amb els germans grans per aquelles estances on tenien prohibit entrar. Es ficava en una estança mig fosca i s’amagava sota del llit fins que la trobaven. Aquell dormitori encara conservava una capçalera alta i recargolada de ferro, el somier de molles que grinyolava si t’hi posaves al damunt de la panxa inflada del matalàs. En el racó, al costat de la finestra aquell objecte imprescindible, un gerro i un rentamans, descrites amb detalls les filigranes dels dibuixos descolorits pel temps. Vull dir que me l’imaginava en el marc dels seus jocs d’infantesa i de la seva creixença d’adolescent, corrent pels camins fins arribar al poble per anar a l’escola i quan sortien anaven per aquell carrer costerut fins a la font Vella de la qual rajava l’aigua més fresca de tots els entorns. I, sota el mateix cel que cobria el meu cap recuperava la infantesa de l’estimada àvia Isabel.