EL SOMNI
La meva mirada es va perdre finestra enllà. Semblava un somni, ho pensava sovint d’ençà que havia pres la decisió de fer alguna cosa amb la meva carrera d’escriptora. Havia sortit molt d’hora de casa i estava nerviosa. Duia una carpeta amb el recull de contes que havia escrit, com si jo no fos (la Teresa) amiga de la narrativa. Un rampell d’ànsia m’esperonà en despertar d’aquell somni (la Teresa), la noia que caminava pels núvols. M’havia decidit, vaig presentar els contes a una petita editorial la qual, al cap d’uns dies en van trucar per a dir-me que la meva narrativa els havia agradat molt, que creien que tenia moltes possibilitats i m’aconsellaven que em presentes a un concurs de nous autors que estava organitzant l’ajuntament de la ciutat.
La meva carrera literària començava a anar per camins plens d’incògnits, però tot i així, em sentia animada, el dia era lluminós i amb aquella primavera m’estrenava amb els primers fruits.
21.03.2011
MIRANT UNA OBRA D’ART
Aquell dia l’organització havia programat una sortida que consistia en visitar el museu de la ciutat. Vam sortir molt d’hora ja que el recorregut dins del museu era molt extens i s’havia de fer cua per entrar-hi. Qui em podia impedir de sadollar-me de la visió que tenia al meu abast?. La visió d’aquell espai on es trobaven tantes meravelles juntes i on els meus ulls goluts davant de totes aquelles imatges ho resseguien tot albirant el més petit detall en els vestits luxosos i elegants dels personatges allí representats.
21.03.2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada