La Carmeta era una anciana d'avançada edat i vídua des de feia molts anys, que vivia tota sola en una case d'una planta en la cantonada del carrer Estret i era coneguda per tots els veïns més propers a casa seva. Tothom la reconeixia pel seu caminar eixerit i d'una rapidesa molt poc comú en una persona de la seva edat. Quan li preguntaven perquè sempre anava de pressa, contestava invariablement que el marit l'esperava i havia de fer el dinar, que el més calent era a l'aigüera, i que si no li feia el dinar a l'hora habitual s'enfadava molt.
També contava amb molt detall el fet que va esdevenir-se tot passejant amb el seu marit pels jardins del poble. Era els inicis de la tardor, els camins començaven a estar coberts amb les fulles seques caigudes dels arbres i el vent les duia d'un costat a l'altre del camí, tot d'una el temps s'havia tornat rúfol, per la qual cosa van decidir tornar a casa.
Per passar via van sortir per un camí proper el qual no era gaire transitat. De sobte, se'ls va aparèixer un ésser estrany i el marit li va dir que no s'espantés. El marit tot seguit va ser xuclat per un fort vent i cada dia pensa que encara ha de tornar. La pobreta, no recorda que ell va morir en un accident de tramvia.
També contava amb molt detall el fet que va esdevenir-se tot passejant amb el seu marit pels jardins del poble. Era els inicis de la tardor, els camins començaven a estar coberts amb les fulles seques caigudes dels arbres i el vent les duia d'un costat a l'altre del camí, tot d'una el temps s'havia tornat rúfol, per la qual cosa van decidir tornar a casa.
Per passar via van sortir per un camí proper el qual no era gaire transitat. De sobte, se'ls va aparèixer un ésser estrany i el marit li va dir que no s'espantés. El marit tot seguit va ser xuclat per un fort vent i cada dia pensa que encara ha de tornar. La pobreta, no recorda que ell va morir en un accident de tramvia.
